Al voltant de la setmana 20 d'embaràs, el nadó oient comença a escoltar els sons del cos de la seva mare. En canvi, un nadó sord que neixi a terme a la setmana 40, neix amb almenys 20 setmanes d'absència d'estimulació auditiva, a les quals caldrà sumar-ne d'altres més, relatives al procés de diagnòstic i adaptació de pròtesis auditives.

Afortunadament, l'SCREENING AUDITIU NEONATAL ha permès que les primeres sospites de sordesa tinguin lloc en els primers dies de vida del nadó i per tant que el diagnòstic i l'inici de l'atenció primerenca s'hagin avançat d'una manera mai vista abans.

Diagnòstic precoç i atenció primerenca són claus per al bon pronòstic del nen o la nena amb sordesa (Laborda, 2005) i tu tens un paper rellevant des de casa.

El teu nadó amb sospita de pèrdua auditiva o amb un diagnòstic inicial continua tenint un instint innat per comunicar-se, aprofita'l. Especialment en aquests primers moments de dubtes, qualsevol emissió de so del teu nadó és essencial i ha de rebre una resposta fins i tot si encara no porta pròtesis auditives o s'estan ajustant, provocant així que les seves vocalitzacions augmentin i acabin convertint-se en paraules més endavant.

Les mirades de complicitat, els somriures, les pauses, les teves reaccions i la teva veu són algunes de les teves eines per estimular aquest instint i aquestes vocalitzacions.