Des del naixement tenim la necessitat innata de comunicar. Un nadó nounat plora per expressar que té fam. La reacció que aquest plor provoca en l' entorn genera pensament en el nadó, que a poc a poc va conferint significat a les seves pròpies emissions i a les dels altres mitjançant activitats conjuntes. Així aquestes primeres necessitats cobertes amb pre-llenguatge van generant més quantitat de pensament i de llenguatge cada vegada més complex.

Si en el cas dels nens i les nenes oients això és necessari, en el cas dels nens sords passa a ser imprescindible i ha d'anar acompanyat d'una consciència i un treball premeditat excel·lents per part de l'entorn del nadó.

Cada vocalització de la criatura amb pèrdua auditiva en diferents contextos i en les rutines diàries és una oportunitat per a impulsar la seva comunicació i llenguatge i ha de rebre una resposta per exemple mitjançant la teva mirada, el teu somriure, la teva veu i entonació.

Alguns estudis demostren que la qualitat i la quantitat de les interaccions entre la criatura sorda i el seu entorn més proper es veuen reduïdes per la falta d'informació i la preocupació que senten les famílies (GISTAL, 2008). No deixis que això succeeixi i actua reconeixent cada verbalització del teu nadó amb pèrdua auditiva com a senyals comunicatius i aprofita-les per millorar la seva comunicació, audició i llenguatge.