La majoria de les persones amb sordesa parlen i arriben a desenvolupar el llenguatge oral d' una forma totalment competent, facilitant la seva participació en la societat de forma autònoma. Però malauradament la societat ho desconeix, creant barreres comunicatives i assumint mites i prejudicis que provoquen dificultats que res tenen a veure amb la persona amb sordesa.
El desconeixement que la majoria de les persones sordes (97%) fa servir el llenguatge oral, provoca que les famílies arribin als serveis d'atenció amb gran desinformació i prejudicis sobre com el seu nadó amb pèrdua auditiva es comunicarà, afegint barreres comunicatives i dificultats innecessàries que se sumen al moment emocional delicat al qual s'enfronten a l'arribada del diagnòstic.
Si la població en general conegués que és possible adquirir el llenguatge oral sent sord/a, les famílies arribarien sense pressió, sense l' impacte negatiu que suposen els prejudicis i sabent que el llenguatge oral arribarà. A més, les logopedes no hauríem d'invertir temps (importantíssim per al nadó) a desfer mites i creences infundades centrant-nos únicament en el més important: el desenvolupament de l'audició, la comunicació i el llenguatge del nadó. El mateix succeiria amb el professorat des de l'educació infantil fins a la universitat, que sovint no coneixen la realitat i les necessitats dels seus estudiants sords i sordes.
En l'àmbit laboral moltes empreses posen límits al potencial de les persones sordes, que intenten fer-se un forat en el mercat laboral trobant-se amb més dificultats que els candidats i les candidates oients, una altra vegada a causa de creences i prejudicis aliens a la pròpia persona amb pèrdua auditiva.
La invisibilitat de les persones sordes oralistes (castellà).
Fa molts anys les persones sordes ja parlaven fent servir la lectura labial, amplificadors o la tecnologia analògica, la qual tenia poques prestacions. Actualment, els implants coclears (IC) i els audiòfons digitals han estat una veritable revolució, facilitant a les persones amb sordesa poder escoltar i adquirir el llenguatge oral de forma molt més senzilla i seguint les mateixes etapes del desenvolupament del llenguatge que la resta de niñ@s. Ofereixen una millor qualitat de so i claredat, adaptant-se a cada pèrdua auditiva de forma personalitzada i precisa. Si a aquesta revolució tecnològica li hi afegim el diagnòstic precoç, el resultat és una maravilla.
Però no ens enganyem, tot i disposar de les noves tecnologies i del temps al nostre favor gràcies al diagnòstic precoç, l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge en la sordesa NO SUCCEEIXEN SOLS i requereixen d'un acompanyament personalitzat, constant i prolongat, que dependrà de molts factors.
Els primers anys del desenvolupament del nadó sord són els més importants i els que marcaran el pronòstic de la sordesa. És imprescindible que t'envoltis de logopedes especialitzats en el desenvolupament del llenguatge oral i l'audició des del primer dia, que puguin acompanyar el teu petit en cada etapa educativa des de l'inici de la lectura i l'escriptura, passant per l'educació secundària i fins a l'accés a estudis superiors si és el que desitja el teu hij@. A més, és imprescindible el manteniment correcte dels IC i els audiòfons que no són gens barats, però que seran essencials per a la resta de la seva vida i per tant suposen un esforç econòmic per part de la família.
Per això, els governs i entitats han d'assegurar l'accés i el manteniment dels ajuts tècnics com IC, audiòfons, sistemes de freqüència modulada (FM), bucle magnètic, així com també invertir temps, esforç i diners en la formació continuada del professorat, personal especialitzat i de suport. I per suposat, no estaria gens malament fer campanyes per donar a conèixer que la majoria de LES PERSONES SORDES PARLEN i per fer visibles les seves NECESSITATS.
